 |
| carrer Pere IV, 1900 |
“Els carrers estaven deserts i silenciosos. A mida que pujava el rost, s'anaven aclarint les cases i pels buits veia allà, al capdavall de la pregonesa, la clarícia vaga, tèrbola, com una boira fosforescent, de la ciutat estesa vora el mar. De tant en tant, u na nota fixa, color de rovell d'ou, acusava els fanals mes pròxims sota el vel
tenuíssim de la pluja menuda. Canta un gall, enlaire, com si
estigués suspès, invisible, entre terra i cel... Pujaven d'un fons de carrer tres o quatre compassos
desmaiats d'un
vals de manubri... Era l'escolament del
ball de barjaules que
solia armarse de mitja nit en amunt en la tavernota del Gurugú... Passà astoradament un gat
esquàlid seguit d'un altre gat... En Miquel
arriba a les vistes de la Forja. Aixecà
els ulls d'esma,
per costum... El cor li dona una topada
violenta dins del
pit. Com una al·lucinació, li havia
semblat veure traspuar claror per sota la porta, consumida i rosegada pel temps: una veladura de claror
apagada i rogenca com la dels fanals... “
Víctor Català
Un film (3000 metres)
Club editor, 2015
Pàg. 334
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada