barcino, 1

Passeig de Minici Natal a l'anella Olimpica de Montjuic 

“Ja em podia morir. Per fi podia deixar el llast d'una vida tan coronada d’èxits com de turments interiors que,  per no confessats, eren mes intensos. 

Als inferns,  Plutó devia fer els preparatius per rebre'm amb solemnitat;  no debades feia anys que cobejava la meva presencia al regne dels rèprobes.  Júpiter,  acompanyat de la gelosa Juno,  tal vegada contemplava intrigat què faria.  Encara que ell ho sabés,  era conscient també que alguns mortals érem capaços de sorprendre'l.  Fins llavors,  la Parca havia mogut a caprici els fils de la meva existència.  Ja n'hi havia prou.

Que ja em podia morir es el que vaig pensar tot just saber que havia estat nomenat procònsol.  Abans,  però,  em calia refer la inscripció que a Olímpia commemorava el meu triomf, no el mes important,  però sí el mes desitjat per mi.

I em vaig ocupar que fos així.

Jo, Luci Minici Natal Quadroni Ver, fill de Luci Minici Natal,  inscrit dins la tribu Galèría, governador de l’Àfrica proconsular,  governador imperial de la província de Mèsia,  curador de les obres publiques i dels temples, legat d'una Iegió a Numídia,  comandant d'una legió a l'Àfrica, legat de la VI Victrix, pretor, àugur, tribú de la plebs, qüestor i legat a Cartago, tribú lativlavi de tres legions a la frontera del Danubi, triumbir monetari... havia guanyat la cursa de quadrigues en la 227 olimpíada”

Barcino

Maria Carme Roca

Columna, 2009

Pàgs. 17-18