(...)
“L'argument d'Un film és
fullestonesc: Nonat Ventura, fill bord abandonat a l’Hospici, en surt amb
l’ambició de reparar el greuge que li ha fet el Destí i es converteix en un
lladre —però no pas un lladre qualsevol, sinó el més refinat i cruel de
Barcelona. La manera d'Un film, el seu caràcter i el seu estil, és una cosa indescriptible. Víctor Català va provar de descriure-ho
en una endreça encantadora al lector —vosaltres—:
(...)
Amb
totes les llibertats: Víctor Català
ho anuncia d'entrada i és fidel a si mateix amb aquesta manera de fer que
l'allunya de tot allò per què se'l coneixia i reconeixia, des dels monòlegs i
els drames rurals fins a l'aclamada Solitud.
Caterina
Albert (ja no li diré altrament) sabia perfectament el preu d'aquesta
llibertat, ella que s'imposava pseudònim masculí per poder escriure en pau
sobre el que li des la gana. Com ara un
infanticidi narrat per la mare, amb el
qual va guanyar els Jocs florals d'Olot l'any 1898 i va moure gran escàndol en
saber-se qui era que l'havia escrit. Més
tard ho confessaria per carta a Joan
Maragall: "tot lo renou que han mogut los Drames no es deu a altra cosa que a la trista casualitat d’ésser
escrits per una dona, en aquesta terra, en
què és més deshonrós per una dona escriure que fer altres disbarats"”
Desenterrar un
tresor: Un film de Víctor Català
23/03/2015
fragment del bloc
del Club Editor: ”Cartes elèctriques”
l’entrada sencera
aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada