 |
Església
de Betlem, principis segle XX
©
Jesús Iraiz Ordoñez
|
“Baixava, doncs, en tramvia. La
ciutat estava riallera i plàcida, sota els miroteigs del sol, com en els jorns
de sa primera arribada a Barcelona. Cambreres
i dependents bellugaven rera els vidres de tribunes i aparadors dels sumptuosos
edificis del passeig de Gracia; en el
desert de la plaça de Catalunya les palmeres estoposes semblaven meditar opulències
originàries; entorn de la font s'hi agrumollaven algunes dones; l’aspergí sonor de les campanes de Betlem i Santa Anna commovia els aires; els carros de la verdura estaven enfilerats, costat per costat, al llarg de la rambla de Sant Josep, i en el
port pitava amb estridència la sirena d'un vapor... Aquella Barcelona, mig dominada
en una llarga i tenebrosa lluita, renovellada i fresca, en ple descuit d'una
jovenesa eterna, semblava riure's de la
duresa del jou, de tots els jous que se
li volien imposar, i en canvi ell, el dominador, s'havia llevat fadigat i
envellit...”
Víctor Català
Un film (3000
metres)
Club editor,
2015
Pàg. 391
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada