roma

recreació "Circus Maximus", Roma

“Roma.  La boca se m'omplia amb aquestes quatre lletres.  No en tindria prou,  amb tota una eternitat, per descriure la grandesa d'una ciutat a la qual em vaig rendir quan la vaig contemplar per primer cop.

El viatge marítim des del port de Tarraco fins al de Portus, a dos mille passus d'Òstia, havia durat quatre dies.  Des de Portus vaig remuntar el Tíber fins arribar a la capital imperial.

Portus era un port artificial que havia fet construir l'emperador Claudi perquè el d’Òstia havia quedat petit.  Trajà l'estava ampliant atesa la seva importància i afluència.

Per mi,  però,  recordar Roma es evocar el circ Màxim,  l'indret que anhelada trepitjar des que era un infant.

Trajà es vanagloriava d'haver convertit el recinte en un espai suficient per donar cabuda a tot el poble de Roma.  Setze actus de llarg per noranta-cinc passus d'amplada es desplegaven a la Vallis Murcia,  entre els turons gairebé paral·lels de l'Aventí i el Palatí.

La primera vegada que hi vaig anar,  ho vaig voler fer tot sol i vaig ordenar als meus assistents que m'esperessin fora. Volia gaudir en solitud d'aquell temple de l'esport i per aquesta raó el capvespre va ser l'hora escollida,  lluny de les multituds.  La llum començava a minvar, però no només era suficient,  sinó que hi aportava una aura irisada,  quasi màgica.

La meva vista es recreà en l'espina.  Belles estàtues reposaven sobre columnes al costat de fonts d'aigua perfumada que compartien l'espai amb altars dedicats als déus.  Destacava el petit temple consagrat a la Venus del mar, la deessa patrona dels aurigues. Al bell mig de l'espina, lluïa un obelisc egipci coronat per una bola d'or que,  tal com vaig poder comprovar en altres ocasions, resplendia quan la tocava la llum solar.

Cap als extrems de l'espina, hi havia dues columnes, cadascuna rematada per un travesser de marbre.  En un dels travessers reposava una fila d'ous,  símbols de Castor i Póllux, i a l'altre,  una filera de dofins,  els animals consagrats a Neptú,  el patró dels cavalls.  Ous i dofins, marcadors implacables de les curses.

Als límits de l'espina,  tres cons de quatre passus d’alçada adornats per baixos relleus servien de protecció i evitaven que l'espina patís danys cada vegada que giraven els carros.”

Barcino

Maria Carme Roca

Columna, 2009

Pàgs. 128-129