9 d’abr. 2017

presentació alprazolam


La biblioteca d’aquest magnífic edifici, singular per ella mateixa, reuneix uns 50.000 llibres i gairebé 2.000 títols de publicacions periòdiques d'entre els segles XVIII i XX. A més, cal tenir en compte el recull d'unes 50.000 cartes i de diversos manuscrits literaris i polítics de Víctor Balaguer. Tot això la converteix en una de les col·leccions bibliogràfiques del segle XIX més riques de Catalunya.


Com en el cas del Museu, també va rebre donacions de gran importància com la de la Biblioteca de Manuel Pers i Fontanals, la de l'enginyer vilanoví Francesc Lluch i Rafecas, la col·lecció de menús de Mariano Pardo de Figueroa y de la Serna, conegut com Dr. Thebussem, d'Eduard Toda, de la poetessa Josefa Massanès, de Marià Aguiló...



Joan Oliva i Milà va ser l'encarregat d'elaborar el catàleg de la biblioteca. Aquest, per desig de Balaguer, i a manera de formació, va visitar les principals biblioteques de França i Anglaterra per aprendre l'ofici segons els cànons europeus. El treball acurat i minuciós que va realitzar Oliva en la catalogació del fons va convertir la Biblioteca en un espai de referència per a la consulta i l'estudi. Moltes personalitats de la cultura catalana s'hi van desplaçar, com per exemple Antoni Elias de Molins, Felip Pedrell o Francesc Macià. La Biblioteca, però, no era un espai exclusiu pels intel·lectuals sinó també i sobretot pels obrers i la gent del poble. Pretenia obrir la cultura i el saber a tothom.  Una llarga taula de marbre plena de la premsa corrent era un dels millors reclams. Fins al 1965 va ser l'única biblioteca pública a Vilanova i la Geltrú.




En aquest espai , Gener Barjola Bizarro ens va presentar el seu segon llibre de poemes: Alprazolam. En la contraportada del llibre l’editorial ens ens diu:

“Alprazolam es un fármaco derivado de las benzodiazepinas que se utiliza para el tratamiento de los estados de ansiedad, las crisis de angustia, el pánico y el estrés. Este libro lleva como nombre ese fármaco debido a que la poesía y escribir, a veces, se convierten en ese bálsamo que puede contener todos los estados y emociones.
Encontramos un libro intimista, valiente, que desnuda por completo al autor y lo sumerge en sus fobias y filias, donde emergen los monstruos y los recuerdos, las vivencias y las perdidas.
Continuando con la línea argumental de su primer libro: Poesía de Crisis: Derecho a la tristeza, el autor sale al rescate de la belleza de esos “sentimientos malos” en mundos perfectos y vidas perfectas tras el velo de las redes sociales.
Un libro nacido de la inspiración más pura, donde el autor ha querido mantener esa pureza no encorsetando los poemas en teoremas literarios, tradicionalismos o vanguardias.
Así pues, no sigue unos principios estructurales o métricos, sino que el verso es libre y el peso recae en el ritmo.”


Per Barjola, l’escriptura d’aquest segon llibre va ser una necessitat construïda de dins cap a enfora, fruit d’un moment personal dur i difícil. La poesia de Alprazolam reivindica la necessitat d’aturar-se, observar-se i contemplar amb calma els cicles naturals – per això el llibre canta i celebra a la dona- , que marquen les nostres vides, les vivències, els sentiments i les emocions més intimes.  

XIII

Cuando desfallezca
exhausto y oriundo en este mundo
de trucos y mentiras de feriante,

y en mi banal cabeza
la rareza se convierta
en el don desquiciado del poeta,

señálame con tu índice,
tu mirada acusándome perpetua,
vanaglóriate de la guerra sin tregua
del humilde jornalero que habita en esta trinchera.

Que la suerte atavié bien su corsé
castigando mis costillas,
dejando sin aliento el brío de mis mejillas.
Travestido que suba sus medias de rejilla,
atándolas a la liga y formando
los barrotes de la melancolía.

No hay deidad que pueda negar
que la opacidad que habita en mi alma
me carcome sin cesar,

que en esta alameda
ya no queda madera
para tanto folio que pudiera manchar.

Que aprendí a escribir sin letras
A llorar sin llàgrimes, a dejar de odiarte.
Porque nada queda
Cuando las abejas abandonan el enjambre

Gener Barjola



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada