la passió d’Antónov-Ovséienko

La passió d’Antónov-Ovséienko

per Bernat Puigtobella

“L’any 2004, llegint les obres completes del cronista de Banyoles, Antoni Rigau, pare de la Irene i la Gemma Rigau, vaig topar amb un relat fascinant. Rigau explicava la tràgica història del bolxevic Vladimir Antónov-Ovséienko, cònsol de Barcelona durant la Guerra Civil. El cònsol soviètic a Barcelona feia excursions a Banyoles amb el seu xofer i pescava a l’estany. De la descripció que Rigau fa d’aquelles escapades se’n desprèn la imatge d’un personatge bon vivant, que es feia portar caviar de Rússia per valisa diplomàtica. Antónov-Ovséienko havia estat un dels herois de la Revolució d’Octubre que va assaltar el Palau d’Hivern l’any 1917. Militar molt respectat, després de la mort de Lenin s’havia alineat amb Trotsky, una opció que el marcaria negativament en les purgues estalinistes. Sempre vaig pensar que Antónov-Ovséienko era un personatge entre èpic i tràgic i que un dia o altra algú n’hauria de fer una novel·la, o fins i tot una pel·lícula.

Han hagut de passar quinze anys perquè algú finalment s’hagi dignat a intentar-ho. Andreu Claret ha fet una aportació singular a la literatura sobre la Guerra Civil amb El cònsol de Barcelona (Columna), una novel·la que aborda el paper del cònsol Vladimir Antónov-Ovséienko a Catalunya entre el 1936 i el 1939. Claret s’ha documentat profusament per situar el personatge a la Catalunya dels anys trenta, però també ha sabut projectar amb imaginació vicissituds del personatge de les quals hi ha en poques traces documentals. El cònsol de Barcelona reconstrueix amb detall els moviments del cònsol i la seva dona Sofia Levin, des de la torre de l’Avinguda Tibidabo on tenia la seu el consolat fins al cor de Barcelona, on Antónov-Ovséienko va viure moments de gran popularitat. Claret reprodueix amb encert episodis com l’arribada del vaixell rus Zirianin al port, on el cònsol va arribar a cridar visques en favor dels anarquistes que suposadament havia de combatre davant d’una gernació de 200.000 ànimes, o al balcó del Palau de la Generalitat, on va sortir a saludar a la multitud exultant acompanyat de Lluís Companys. El vell revolucionari Antónov-Ovséienko va ser enviat per Stalin a Catalunya amb una missió molt clara: donar suport a la República per contenir i derrotar el feixisme. Però es va trobar una Barcelona encesa pels ideals revolucionaris, dominada per uns partits que no podien o no volien destriar la guerra de la revolució. A banda del repte de posar ordre entre les forces polítiques d’esquerra que acabarien col·lisionant el Maig del 1937, el cònsol havia de fer front a l’espionatge intern al si del mateix consolat, on tenia espies infiltrats dels serveis secrets soviètics, el NKVD, que informaven puntualment a Stalin de qualsevol vel·leïtat d’Antónov-Ovséienko que es pogués considerar i castigar com a traïció a la línia oficial del Kremlin, que en aquells moments no volia incomodar França i Anglaterra amb un brot revolucionari a Catalunya. El cònsol es va trobar que la Catalunya dels anys trenta era un terreny adobat amb els ideals més inflamables, un país en què lluitar contra el feixisme volia dir sembrar la revolució.

Andreu Claret ha sabut dibuixar bé totes aquestes ambivalències polítiques, i el fràgil equilibri que Antónov-Ovséienko havia de mantenir entre el seu ideari bolxevic i la lleialtat a un líder que havia posat en marxa una maquinària estatal feixista al si de la Unió Soviètica. Com sol passar en les novel·les històriques, en què personatges històrics es barregen amb d’altres ficticis, aquí pren un paper principal el xofer del cònsol Antónov-Ovséienko, Josep Tarrida, un militant del PSUC, i el seu germà Ramon, un intel·lectual vinculat a la Biblioteca Arús, fundada pel maçó Rossend Arús. A la novel·la de Claret, Josep Tarrida no porta Antónov-Ovséienko a pescar a Banyoles, però ens ofereix un contrapunt proper, que ens permet seguir les contradiccions més íntimes d’un polític conscient de la seva imminent defenestració.

La novel·la d’Andreu Claret s’ha situat de seguida a la llista dels llibres més llegits, i això també és simptomàtic. De la seva lectura n’emergeix la passió d’un màrtir de la guerra civil, que va tenir un destí paral·lel al de Lluís Companys: morir per uns ideals en mans de l’estat que en teoria l’havia de protegir. El cònsol de Barcelona projecta en el seu tram final l’estela pòstuma d’Antónov-Ovséienko fins al dia d’avui, gràcies a la nonagenària filla de Josep Tarrida, que en conserva el record i ajuda el lector a fer-se una idea del seu llegat vuitanta anys després de la seva mort. Productors de cinema: correu a llegir aquest llibre que aquí hi ha una pel·lícula!”

article a Núvol

21/07/2019

El proper dimarts, 19 de novembre de 2019,  Vespres Literaris, organitza la presentació del llibre de l’Andreu Claret,  “El cònsol de Barcelona”.  Amb la presencia de l’autor, l’acte el presentarà Rafael Bellido Cardenas  i estarà conduit per la nostra companya  Eva Torralba,  tenint lloc a l'espai Enric Granados,  de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès (Plaça d'Enric Granados, 1), a les 19.00 hores.