propostes lectures temporada que ve, 14

La proposta de la Montse Prim


Títol: Els invisibles

Autora: Isabel Clara-Simó

pàgines: 280

editorial: Amsterdam llibres

any edició: 2013

Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943 - Barcelona 13 de gener de 2020)

Aquest mes de gener l’autora ens va deixar i com ja feia temps que aquest llibre el tenia en la reserva, m’he animat a propossar-lo. Fa bastant anys que vaig llegir alguns llibres de la Isabel Clara Simó i en tinc un bon record. Aquest, en concret, no l’he llegit, però per la temática “els invisibles” confio en que ens pot agradar i tenir temes per comentar.

Doctora en Filologia romànica, va exercir  l’ensenyament i el periodisme. Escriptora extremament versàtil, va entrar en el món de la literatura amb el recull de contes  És quan miro que hi veig clar (Premi Víctor Català 1978). Les seves nombroses obres l’han feta mereixedora dels premis literaris més importants: el Premi de la Crítica del País Valencià 1986 per Ídols; el Premi Crítica Serra d’Or 1993 per Històries perverses; el Premi Sant Jordi 1993 per La salvatge; el Premi València de Literatura 1995 per La innocent, el Premi Andròmina de Narrativa 2001 per Hum... Rita! L’home que ensumava dones, o el Premi Joanot Martorell 2010 per Amor meva.

Altres obres remarcables són Júlia, El mossèn, El gust amarg de la cervesa, Angelets o Adéu-suau. També és autora d’assajos i del poemari El conjur.

Els invisibles – Isabel-Clara Simó

La desaparició d’una nena posa en marxa els engranatges d’un univers narratiu exuberant, amb protagonistes principals inusualment comuns i herois secundaris singulars. Una novel·la polifònica sobre un poble imaginari on, malgrat mèrits indiscutibles o tragèdies insuperables, sembla que un mal fat amagui tots els seus habitants sota una capa d’oblit.”

Els invisibles és una magnífica novel·la coral ambientat en el poble imaginari de Volterà. Un poble dividit per una carretera infernal però unit per la solidaritat de la seva gent. I són precisament les històries dels seus veïns les que ens mostraran que “els invisibles”, la gent anònima, d’aquest poble (que representa a la societat en general), sobreviuen gràcies a la solidaritat, l’empatia i el respecte de cadascun dels seus habitants. Gent que per diferents circumstàncies han perdut trossets de la seva vida, un ésser estimat, la feina o la dignitat però que saben tirar endavant i adaptar-se per seguir sent qui són i sobreviure. En cadascun d’aquest invisibles el lector hi pot trobar els temes que preocupen a la majoria de la societat; les relacions de parella, l’avortament, gestió hospitalària, el malviure de l’artista, la feina, la mala política, la sinceritat…

Una excel·lent prosa per a una novel·la que creix a mesura que avancem, i és el conjunt de totes aquestes petites, però grans històries, les que fan que la novel·la ens emocioni, sobretot, per la sensibilitat amb la que, Isabel-Clara Simó, tracta cadascun del personatges i cadascuna de les seves situacions. Uns personatges que enamoren, fan patir, il·lusionen o fins i tot els podem arribar a admirar, ja sigui per la seva fortalesa, perseverança, generositat, humanitat o per la manera que han tingut d’adaptar-se a la nova vida. Una lectura que ens mostra la cara invisible de la societat, aquella que no surt a la premsa a diari però que és, en definitiva, de la que majoritàriament ens envoltem. Les històries personals aniran formant part d’un enorme teixit narratiu fins arribar, en algun punt, a coincidir i, totes elles, estaran destinades a donar veu als diferents invisibles (o indignats, segons el cas) de la nostra societat, tal com ha explicat la mateixa autora.