per Pilar Marcos
El passat divendres 5 d’abril va tenir lloc una nova sessió del Cinefòrum de Vespres Literaris. En aquesta ocasió es va projectar “La Ola”, pel·lícula alemanya de l’any 2008 dirigida per Dennis Gansel i que recrea com a una escola alemanya, durant la setmana de projectes, el professor Rainer Wenger te la idea de fer un experiment per explicar als seus alumnes el funcionament d’un règim totalitari. En pocs dies, el que semblava una simple prova basada en la disciplina i el sentiment de comunitat, va esdevenir una situació sobre la qual el professor perd el control.
El film està basat en l’experiment anomenat “La tercera ola” que un professor nord-americà va realitzar l’any 1967 a l’institut on treballava per demostrar als seus alumnes com va ser possible la formació del nacionalsocialisme a Alemanya. Per explicar el fenòmen va establir a l’aula un règim totalitari, amb normes molt estrictes i càstigs molt durs creant un fort sentit de comunitat. Passats cinc dies va haver d ’aturar l’experiment i va mostrar als seus alumnes els paral·lelismes entre el que havia tingut lloc a classe i el règim nazi.
La idea de Gansel era mostrar com seria recrear aquest experiment a l’Alemanya del moment, on en general els alumnes deien estar cansats de tractar constantment el tema del Tercer Reich i es creien immunes davant la possibilitat que la història es repetís, el director volia demostrar com una dictadura pot reaparèixer en qualsevol democràcia.
Després d’una breu introducció a la part més formal de la pel·lícula i de la projecció d’aquesta, i abans d ’entrar en debat, vam comptar amb la presència de Carmen Trinidad Cascudo, psicòloga, docent i formadora, especialista en Psicologia Social, membre de la Càtedra de Neurociencia i Facilitadora en situacions de conflicte i justícia restaurativa, per explicar com funciona el nostre cervell i quins mecanismes s ’activen per portar-nos a situacions com les que vam veure a la projecció.
La seva exposició va començar explicant en quin entorn és va realitzar l’experiment original als EUA. Va ser als anys 60 del segle passat, un període molt actiu en la realització d’experiments psicològics sobre el comportament de les persones davant de determinades situacions límit, amb estudis sobre la obediència i la competició entre grups (per exemple l’experiment de la presó d ’Stanford). Era un moment històric propici per fer-se determinades preguntes sobre el comportament humà per tal d ’investigar quins mecanismes podrien portar a convèncer els joves per anar a la guerra del Vietnam.
La Carme, amb l’ajut de la reproducció d’un cervell, i d’una manera molt didàctica, va explicar com és el procés de maduració d’aquest òrgan, procés que dura fins als 28 anys. El cervell madura de dins cap a fora i del darrere cap al davant i la part que ens fa ser éssers humans, és a dir, pensar en el futur, decidir, etc.… està situada a la part frontal, mentre que a la part interior estan les emocions, és el que s’anomena el sistema límbic, on neixen aquestes. És per aquest motiu que els adolescents són especialmente influenciables (tot i que tots ho som). Bàsicament les primeres respostes són sempre emocionals, a les persones ens agrada estar bé i si ens ofereixen un propòsit de vida, uns valors i un sentit de comunitat ens sentim millor. El problema és quan aquestes influències fan que modifiquem la nostra vida, per tant el que ella reivindicar és no perdre mai i cuidar molt el pensament crític.
La pròxima sessió tindrà lloc el 31 de maig i es projectarà la pel·lícula “Erin Brockovich” de l’any 2000, dirigida per Steven Soderbergh, per tal de introduir-nos en el tema de la contaminació ambiental.
La pel·lícula està basada en la història real d’Erin Brockovich, una activista ambiental que va obtenir una important victòria judicial contra una gran corporació nord-americana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada