Títol: La veritat sobre la llum
Autora: Auður Ava Ólafsdóttir
Pàgines: 224
Pàgines: 224
Proposa: Joana
L'autora:
Auður Ava Ólafsdóttir és una escriptora islandesa, nascuda a Reykjavík l'any 1958. És professora d'història de l'art a la Universitat de Reykjavík i directora del Museu de la Universitat d'Islàndia. Auður ha estat guardonada amb molts premis prestigiosos com el premi de Literatura del consell Nòrdic i el Premi Médicis per a obres estrangeres. Les seves obres han estat traduïdes a més de 20 llengües. Aquesta és la seva setena novel·la.
La novel·la:
L’any 2013 els islandesos van votar la paraula més bonica de la seva llengua. Va guanyar el mot ljósmóðir, que vol dir «mare de la llum» i es tradueix al català com a «llevadora».
La veritat sobre la llum ens explica la història de la Dýja, llevadora a un hospital de Reykjavík, on ha assistit prop de 2.000 parts. És descendent d’una nissaga de llevadores per la banda materna, mentre que per la banda paterna, en canvi, es dediquen al negoci funerari.
La protagonista és una persona més aviat solitària que viu entre el hospital i un pis que li va deixar en herència la seva tia àvia , que també era llevadora. És un pis minúscul i atapeït de papers i gossets de porcellana, tresillos de vellut, tapissos, catifes i calendaris vells que ningú toca. Sabem que som als voltants de Nadal, quan el dia dura 6 hores, però aviat començaran a allargar-se els dies. Està a punt d’arribar una gran tempesta i al pis de dalt s'acaba d’instal·lar un turista enamorat de les aurores boreals.
Podríem pensar que això pot ser el nus de la novel·la, però Audur Ava no va per aquí i el turista i la tempesta queden força en segon pla.
Qui acaba prenent protagonisme és la tia àvia i el munt de papers que va anant escrivint durant tota la vida, i que la Dýja troba amagats per tots els racons; on ens parla de l’ofici de llevadora i de com aquestes dones sortien de nit caminant al mig de la neu per assistir un part en una granja remota. Però també parla de les balenes i els seus cants i de com necessiten una llevadora per néixer. I ens fa entendre de com n’és de vulnerable l’home al costat d’altres éssers molt més espavilats que conviuen amb nosaltres. Parla d’animals que viuen en la foscor i hi veuen més que l’home, d’insectes que hi senten més. O de com un humà necessita un any per plantar-se dret mentre que les aranyes i les abelles ja neixen dansant.
Però hi ha una cosa que només pot fer un humà, i és escriure poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada