Llucia Ramis
primera edició, 2018
240 Pàgines
proposa : Joan Francecsc
Una crítica a “la corrupció, que ja forma part del sistema”, una llança per abolir “el tabú del trastorn mental”, parlar de “les frustracions masculines”, de secrets familiars, de “la possessió sentimental” a la parella, de l'extinció del periodisme i, per tant, de la democràcia, de l'assetjament dels frikifans...
Entre l’elegia, la crònica i el thriller, Llucia Ramis ha escrit una novel·la de múltiples capes que es descabdellen amb lleugeresa i profunditat alhora. Una indagació personalíssima i valenta en el passat d’una família i d’un país; en la naturalesa de les relacions amoroses i els desenganys, de les ambicions i les frustracions; en com construïm la pròpia identitat i ens aferrem a objectes i afectes, conscients que no hi ha res que duri per sempre. Ni tan sols les cases on vam ser feliços, perquè créixer consisteix a no tenir un lloc on tornar.
Temes que, com la vida mateixa, s'entrellacen a Les possessions (Premi Llibres Anagrama de Novel·la), on Llucia Ramis (Palma, 1977) s'enfunda la disfressa de narradora per armar un lúcid artefacte novel·lístic que parla d'“experiències viscudes” i de la seva “família, intentant que aquesta sigui un retrat social que convidi a la reflexió”.
Desitjo que us agradi la meva proposta, penso que pot donar arguments per un bon debat i tractar alhora temes d’actualitat i de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada